Una recomanació literària per tots aquells que passeu son: Xxt! A dormir

Mentre escric aquestes paraules us he de confessar que em moro de son i que m’estic prenent el segon cafè del matí. Morir-me de son és un estat natural des que he sigut mare, suposo que molts (i sobretot moltes) de vosaltres sabeu a què em refereixo. Abans del naixement del F. i l’A. les meves nits tenien poques sorpreses, i normalment la nit era allò que passava des que m’adormia fins que sonava el despertador.

Quan va néixer en F. una amiga ens va dir aquella frase tan encertada “Amb un nadó saps com comença una nit però no saps mai com acaba”. Doncs diria que fa exactament 5 anys i 3 mesos que no sé mai com acabaran les meves nits (i això que amb 2 i 5 anys no es podria dir gaire que tinc nadons) però el millor del cas és que m’hi he acabat acostumant, i ja no em desespera.

Tot és qüestió d’expectatives, quan vaig ser mare primerenca les meves expectatives sobre el son dels infants eren molt altes (i molt desencertades, d’acord, ho reconec, no vaig anar mai als curs de prepart ni al de postpart), i per desconeixement tenia una imatge idealitzada d’un nadó dormint 8 hores seguides després d’haver-lo alletat.  Oh il·lusa…

Però bé, després de descobrir que cap dels meus fills era un d’aquests rars infants que passen la nit sencera quietets al seu llit, i d’acostumar-me a una certa dansa nocturna m’he acabat conformant, i fins i tot rient de les nits a casa nostra. Llevar-se per prendre llet, anar al lavabo, calmar malsons o simplement per venir a ficar-se al nostre llit és ben habitual per als meus petits i diria que no hem dormit una nit sencera des de fa molts anys…

De vegades a mitjanit ens adonem que ja no hi cabem al nostre llit i que un de nosaltres ha d’anar-se’n a l’habitació dels petits (no necessàriament un dels meus fills, ni necessàriament al llit d’on ha sortit). A més, si hi ha massa tràfec nocturn, la nostra gosseta també decideix emigrar i abandona el raconet on dorm a sota la meva tauleta de nit per un indret més tranquil (sovint el llit del meu fill gran que he de canviar més o menys 3 cops per setmana perquè s’omple de pels de gos…).

En fi, tot plegat per dir-vos que quan vam descobrir el llibre Xxt! A dormir de Dorothée de Monfroid, editat per Harkperkids, no vam poder evitar incloure’l a la capsa de setembre d’Oks&Bo per als més petits (0-3), i és que… no dec ser l’única mare que no dorm a les nits, oi?

Us asseguro que Xxt! A dormir no és un llibre més sobre el moment d’anar a dormir, sinó una obra realment divertida i original sobre 8 gossos que comparteixen habitació repartits en 2 lliteres, i que no aconsegueixen dormir a causa del volum dels roncs del gos més gran.

A partir d’aquí començarà una escena molt còmica en la que els altres 7 gossos faran tot allò que fan els nostres petits quan apaguem el llum: demanar un altre nino, canviar de llit, demanar un got d’aigua, un últim conte… fins que rendits després de tanta dansa nocturna s’adormiran a la llitera més alta escoltant una última història.

I tot plegat amb un format absolutament original: un llibre de cartró de mida inusual, prim i allargat, que s’adapta d’una manera molt expressiva a l’alçada de les lliteres; i a la vegada en format còmic, un gènere molt poc freqüent en obres dirigides a lectors tan petits. Us convido també a llegir-ne la crítica acurada que en fa la prestigiosa revista Faristol, que li dóna totes 4 estrelles!

Només us diré que aquest llibre deu tenir alguna mena d’imant perquè cada vespre (us ho puc assegurar, CADA vespre des que ha arribat a casa) la meva petita A. l’agafa de la prestatgeria i em diu “Mama, explica’m aquest conte, que és taaaaaaaaaaaaaan divertit” i es posa a riure abans fins i tot que el comencem a llegir! Quan n’acabem la lectura l’explica ella, a la seva manera, li fa explicar al seu germà i em demana de nou que l’expliqui jo, això sí, roncant moltíssim, com en Boris, i xiuxiuejant, perquè no es desperti ningú.

I és que ja ho sap ella que a la nit passen moltes coses…

I vosaltres, com passeu les nits? I com porteu la falta de son? Heu llegit ja aquest llibre? M’encantaria llegir-vos a comentaris!

Una abraçada i ànims que ja és dimecres!

Núria

PS: Advertència! Aquest llibre no us farà passar la son, però com a mínim farà que us prengueu amb més humor la seva mancança.

PS2: Si també voleu fer un cop d’ull a la sorpresa literària de la capsa Oks&Bo de setembre per infants de 3-7 no us perdeu https://www.oksandbo.com/blog/un-llibre-original-per-nens-i-nenes-que-van-a-contracorrent-en-blai-i-la-seva-ombra/aquesta entrada.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *