Un any caminant amb Oks&Bo

Aquest agost ha fet 1 any que va iniciar la nostra aventura amb Oks&Bo, i aquests dies de repòs al camp i d’una certa llunyania respecte el dia a dia m’han fet agafar perspectiva sobre aquests darrers 12 mesos, i sobre el canvi a la meva vida que ha suposat aquest projecte. Ha estat un any molt il·lusionant, ple d’idees, noves coneixences i persones enriquidores que han fet créixer el que fa només 1 any era sols una idea o un somni. Però a la vegada, ha estat un any ple d’incerteses, d’inseguretats, i també d’algunes ensopegades de les que sens dubte hem après, però que han requerit tota la nostra energia per tirar endavant, així com el suport dels nostres incondicionals que també són part d’Oks&Bo, (i una part ben important).

Avui m’agradaria compartir amb vosaltres alguns dels principals aprenentatges que he fet després d’aquest primer any com a mare emprenedora. Em queda moltíssim per aprendre, això acaba de començar, i molt per compartir, doncs encara no hem donat forma al munt d’idees que ens volen pel cap, però 1 any és una data rodona i per això avui penso que val la pena seure i mirar una mica enrere:

Per emprendre cal tota una tribu

Quan fa un any amb la Txell vam decidir iniciar aquest projecte ens pensàvem que Oks&Bo seríem la Núria i la Txell, i ara sabem que ens vam quedar molt curtes. A més dels excel·lents professionals dels que ens hem hagut d’envoltar per tirar-lo endavant, hem necessitat tota la nostra tribu per fer-lo possible. Les nostres famílies, els nostres amics i tota la comunitat que va ajudar-nos a començar a través de Verkami (la majoria dels quals encara ens acompanya), i que ens han donat suport no només a nivell material, sinó d’una manera molt més profunda, fent que puguem creure en nosaltres mateixes i en les possibilitats de fer créixer la família d’Oks&Bo. A tots vosaltres, moltíssimes gràcies de tot cor!

Conciliem, sí, però cada dia

Un dels motius personals que em va animar a triar el camí de l’emprenedoria, optant per una via incerta en detriment d’una feina còmode i estable, va ser la possibilitat d’organitzar el meu temps lliurement dedicant-me a allò que més m’apassionava. Passar el màxim de temps possible amb els meus fills i no perdre’m ni un instant de la seva curta infantesa han estat sempre per mi una prioritat. I sens dubte, en aquest sentit, no hagués pogut prendre una decisió millor. Quan miro enrere, especialment en un any tan dur a causa de la pandèmia, no puc sinó celebrar-la.

Però a la vegada aquesta flexibilitat també té la seva contrapartida i és que mai acabes de fer vacances d’un projecte personal. Amb ell marxes de cap de setmana i de vacances d’estiu, i amb ell te’n vas a dormir… per això he hagut d’aprendre a establir límits clars per ser capaç de desconnectar. Posant-ho tot a la balança, però, trio 1000 vegades aquesta llibertat de ser mestressa del meu temps dedicat a allò que em fa feliç.

Renunciar per ser més lliure

A menys que comencis el teu projecte amb un gran capital inicial, el que no era el nostre cas, iniciar un projecte empresarial suposarà una certa renúncia material, fins que aquest comenci a donar els seus fruits. Sovint la renúncia és per tota la família, i per això cal comptar amb tot el seu suport.

En el nostre cas dur una vida senzilla era ja una opció de vida, de manera que aquest sacrifici inicial no va ser difícil d’afrontar. Quan miro enrere, de nou, penso que la llibertat de dur a terme un projecte personal i l’alegria de fer allò que et fa feliç ens ha compensat àmpliament aquesta inicial renúncia econòmica. Estic agraïda, però, per haver tingut aquesta possibilitat a l’haver afrontat aquest projecte sense el condicionant de la necessitat, i amb el suport emocional de la meva família.

Comptar amb els imprevistos

Sempre diuen que has de comptar amb els imprevistos a l’hora d’emprendre. Jo diria que si ets mare emprenedora hi has de comptar 1000 vegades més, perquè els infants són una font d’imprevistos en sí mateixa. Dies en què m’he proposat redactar la guia de lectura del llibre del mes i deu minuts després de començar m’han trucat de l’escola per dir-me que l’A. s’havia posat malalta, vespres en que tenim reunió virtual amb la Txell i els petits no s’adormen a l’hora prevista, o mesos de nens a casa sense escola per culpa de la pandèmia són algunes de les vicissituds amb què ens hem trobat aquest any. Ser capaç d’acceptar aquests moments sense angoixa, organitzar-se perquè l’imprescindible es faci malgrat tot i no perdre el bon humor han estat tot un repte per nosaltres. N’hem sortit enfortides!

Els llibres i la maternitat ens apropen

Cadascú de nosaltres tendeix a viure la pròpia vida amb totes les experiències que la composen (el naixement, la maternitat, l’amor, la pèrdua…) com si es tractés d’una vivència única, i singular, i potser hi ha una certa predisposició natural i cultural a que sigui d’aquesta manera. És bonic, però, i també reconfortant, veure que aquesta experiència singular és sovint il·lusòria i que formem part d’una humanitat molt més connectada i propera del que ens imaginem.

L’experiència d’Oks&Bo m’ha apropat a centenars de famílies, que mai hagués tingut l’oportunitat de conèixer, i que d’una manera sorprenentment similar a la meva s’han emocionat, han rigut, han descobert i han viatjat mes a mes amb els seus fills a través dels llibres i les sorpreses que hem compartit. A través de totes les vostres fotografies, missatges, correus… hem sabut que Oks&Bo és ja molt més que una subscripció literària, s’ha convertit en una bonica comunitat de famílies que de manera intencional busquen compartir la infantesa dels seus fills a través de moments plens de bellesa. Això és més del que hagués pogut somiar ara fa un any, gràcies per tant!

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *