I tu, ja saps vestir-te sola?

Si abans de ser mare de l’A i en F. m’haguéssiu preguntat a quina edat pot començar a vestir-se sol un infant us hagués dit que als 7 anys, doncs jo recordava que fins aquesta edat la meva mare, amb tota la bona voluntat del món, em posava la roba 10 minuts abans de sortir per la porta de casa per anar a l’escola, on sempre arribava encara mig adormida. He de confessar que fins a una edat ben avançada també em preparaven l’esmorzar, em pentinaven els cabells sempre amb una cua i em preparaven la motxilla amb un entrepà per mig dematí. I no dic que es tracti d’un error, cada família s’organitza com vol o com pot.

Segurament influïda per les meves lectures sobre el mètode Montessori, i l’exemple sempre enriquidor de les mestres de la llar d’infants d’en F, aviat vam decidir organitzar les coses a casa d’una manera totalment diferent al que havia viscut a la meva infantesa. Així doncs, vam intentar per tots els mitjans possibles encoratjar l’autonomia d’en F. des de ben petit. Hi ha molts motius pels quals creiem que és bo afavorir aquesta autonomia des de ben petits, la millora de l’autoestima i la resiliència o la disminució dels conflictes en són només alguns exemples, i hi ha moltíssimes maneres de fer-ho fàcilment des de casa: des de la preparació dels aliments, la higiene del propi cos, la cura de l’espai, o el moment de vestir-se.

És veritat, però, que ben aviat vam aprendre que si volíem assegurar l’èxit en aquestes tasques i encoratjar l’autonomia en lloc de frustrar-la havíem d’organitzar una mica la llar i planificar una mica l’espai i les rutines. La satisfacció que senten els infants quan són capaços de dur a terme aquestes tasques per sí mateixos és indescriptible, i estic convençuda que val la pena fer aquest petit esforç inicial que després permet que tot rutlli millor.

Avui m’agradaria compartir amb vosaltres alguns dels consells genèrics que ens van donar i que hem anat implementant a casa per fer més fàcil per als nostres fills el moment de vestir-se des que tenien aproximadament 18 mesos. Al final d’aquest article també compartiré amb vosaltres un enllaç molt útil amb exemples més concrets que us puguin servir de referència, i us parlaré del llibre més bonic que he llegit sobre aquest aprenentatge destinat als més menuts.

1. Posa la roba a l’abast dels nens

En general, quan volem afavorir la independència dels infants (en qualsevol àmbit del seu dia dia) hem de disposar els objectes que necessitin al seu abast, perquè siguin capaços d’arribar-hi sense l’ajuda dels adults. El mateix és vàlid per la roba: disposar-la en una prestatgeria oberta, en un calaix a la seva alçada o penjada a poca alçada són algunes de les millors opcions per facilitar-los l’accés autònom. Això no sempre és fàcil d’aplicar, especialment si ja tenim les habitacions amoblades, però sempre podem adaptar el que ja tenim. En el nostre cas tot i que a l’habitació dels petits hi ha un armari molt gran, només fem servir els calaixos que estan al seu abast per endreçar la seva roba i així ens assegurem que puguin accedir-hi fàcilment.

2. Permet que trïin la seva roba entre un número limitat d’opcions

Una preocupació freqüent dels pares i mares quan es parla de donar llibertat als infants perquè siguin autònoms a l’hora de vestir-se és que surtin al carrer amb roba poc apropiada (no adequada a l’estació de l’any o simplement desconjuntada). Per evitar aquest problema el meu consell és que retireu tota la roba d’altres temporades de l’armari i que només deixeu a l’abast de l’infant opcions apropiades amb les que no es pugui equivocar. A nosaltres ens facilita molt la vida tenir roba molt bàsica on tot va bé amb tot. No hi ha res pitjor que deixar triar al nen/a i després demanar-li que es canvïi de samarreta! A mida que creixin els podeu anar donant autonomia perquè ells mateixos identifiquin quines peces de roba són més adequades en funció de la temperatura que fa (però no us oblideu de portar el jersei a la bossa, perquè no sempre l’encerten!)

Pel que fa al número d’opcions a triar que doneu això dependrà de l’edat. Nosaltres vam començar amb 2 opcions, i hem anat ampliant-les a mida que hem vist que en F. era capaç de gestionar-les (els infants molt petits es col·lapsen quan veuen massa opcions, a decidir també se n’ha d’aprendre). Ara, als 5 anys, tenim 5 peces de cada: 5 pantalons, 5 samarretes, 5 calçotets, 5 mitjons, etc., i en F. és capaç de triar sense problemes.

3. Deixa’ls temps suficient perquè es vesteixin

El millor amic de l’autonomia és el temps, i el seu pitjor enemic la pressa. Els infants des de ben petits són capaços de conquerir grans espais d’autonomia (als 15 mesos un nen ja pot pelar una mandarina o posar-se les botes d’aigua), però necessiten molt més temps que els adults per dur a terme les mateixes tasques. Sovint la pressa amb la que gestionem la nostra vida (i especialment els nostres matins) impedeix que donem als petits el temps que necessiten per guanyar autonomia, així que dona’ls el temps que necessitin!

Això que és tan fàcil de dir, de vegades costa de dur a la pràctica, i a nosaltres encara ens costa de vegades, però de tots diria que és el millor consell que m’han donat. Així per exemple, si hem de sortir de casa a les 8:30h del matí per arribar a l’escola no ens llevem mai més tard de les 7h, pot semblar exagerat, però l’autonomia i la pau d’esperit de tota la família se’n veuen beneficiades (alguna vegada ens sobra temps, i no hi ha res més magnífic que tenir temps de sobra! I també hi ha dies en que ens hem adormit i he d’acabar vestint a tota la família, no us ho negaré!)

4. Ofereix-los peces de roba que es puguin posar-se sols

Aquest potser hauria d’haver estat el primer consell, doncs precedeix en el temps tots els altres. Bàsicament consisteix a preguntar-se abans de comprar una peça de roba per als nostres fills i filles si aquesta encoratja l’autonomia o, al contrari, la dificulta. Durant els primers anys de vida són molt recomanables les peces de roba de cotó (idealment una mica amples i elàstiques) doncs són més fàcils de posar que les fetes d’altres materials. Cintures elàstiques, colls amples i sense botons, camals i mànigues amples, velcro a les sabates… són tot d’atributs que afavroriran l’autonomia. A mida que l’infant vagi creixent es poden anar introduint botons, cremalleres… Ara que en F. té 5 anys sovint tria posar-se camisa pel repte que li suposa cordar-se sol els botons!

Espero que aquest article t’hagi resultat útil, si t’ha interessat el tema i vols saber-ne més et recomano molt que visitis la següent pàgina web: How we Montessori.

Ja sé vesir-me sola, Elena Odriozola

Ja sé vestir-me sola, escrit i il·lustrat per Elena Odriozola (premi nacional d’il·lustració) és una obra mestra en l’art de transformar allò quotidià (el simple acte de vestir-se) en quelcom de quasi màgic.

El llibre, que els nostres subscriptors més petits (0-3) van rebre dedicat a la capsa Oks&Bo d’aquest estiu, és el llibre perfecte per acompanyar aquest procés d’aprenentatge, doncs els petits se sentiran molt identificats amb aquesta rutina. Però, a la vegada, Elena Odriozola presenta el simple acte de vestir-se des d’una perspectiva molt original, jugant amb l’equívoc i despertant el riure i la complicitat del petit lector, doncs la seva protagonista sembla no tenir gaire clar com posar-se la roba!

Un llibre per explicar i re-explicar i per recordar cada vegada matí abans de vestir-nos: on ens posem els mitjons, a les orelles? I una bonica i poètica manera d’encoratjar l’autonomia i la curiositat per l’acte de vestir-se entre els petits des de ben menuts!

Ens encantaria que ens expliquéssiu la vostra experiència amb el moment de vestir-se a casa vostra, i si l’heu llegit que ens donéssiu la vostra opinió sobre el llibre del mes! Gràcies per llegir fins al final!

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *